|
|
PERSONAGES:
Déu Pare,
Adam, Eva, Serp, Ángel, la Mort.
SINOPSI ARGUMENTAL:
L'obra comença ab una lloa de Déu
Pare a totes les meravelles que li ha donat al món en els primers dies de la
Creació i conclou que només li falta fer a l'home a image i semblança seua
perquè puga gojar de totes elles.
Després de donar vida a Adam, reflexiona sobre la necessitat de donar-li una
companya per a fruïr de tanta meravella, creant a Eva d'una de les costelles de
l'home. Quan Adam desperta i veu Eva, els dos es prostren davant de Déu i li
agraïxen l'haver-los creat i haver-los donat tanta grandesa per disfrutar. El
Pare els convida a gojar de tot allò que ha creat, però els advertix que hi ha
un arbre concret, el de la Sabiduria, del que no poden menjar els seus fruits.
Dit aç
ò desapareix després de beneir-los.
Adam i Eva contemplen admirats les meravelles del Jardí de l'Edén. Eva
s'allunya del seu marit i arriba fins l'arbre prohibit. Allí està la serp que
li oferix una poma de l'arbre perquè la taste. Eva es nega a fer-ho adduint que
Déu li ho ha prohibit, però la serp li replica, basant-se en el temor de Déu
a què, tastant el fruit, arriben a ser com Ell. Convençuda Eva, mossega la
poma i queda encantada ab el seu sabor, per la qual cosa, al vore's encara sana,
decidix oferir-li un poc al seu marit.
Adam s'enfronta a la seua dona ab paraules d'amargor i de mals auguris. Eva es
defén fent-li vore que la poma no ha provocat en ella cap mal i que Déu mai
hauria posat sobre la terra una fruita capaç de matar-los. Davant de la nova
negativa d'Adam, la dona decidix desistir suposant que la reacció inclou una
falta d'amor per part d'ell. Per a tractar de convéncer-la que no és així,
Adam tasta del fruit i és, en eixe moment, quan Déu reapareix per a
preguntar-los què han fet. Avergonyit, Adam confessa el seu pecat carregant la
culpa sobre la seua dona, qui es defén acusant, a la serp. Déu Pare llança
una maledicció sobre el rèptil i crida al seu àngel guardià del Paradís per
a què expulse els hòmens d'allí.
Verdaderament arrepenedits, Adam i Eva demanen clemència. El Ángel els
transmet les paraules de compassió del Senyor, però els advertix que, des
d'ara, hauran de deprendre a treballar i a sofrir, ells i la seua estirp pels
segles dels segles. En eixe instant, la figura de la mort apareix darrere d'ells
i els abraça simbòlicament, donant a entendre que les seues vides ja no seran
eternes.
Ab la submissió per part d'Adam i Eva de tal destí, el Misteri acaba, no sense
abans predir l’Ángel, la futura arribada d'un Salvador que alliberarà al món
d'eixa càrrega.
REPARTIMENT:
ADAM .................................................. Julio Fontan
EVA ................................................ Begoña Verdet
LA SERP
............................................ Sheila Bueno
ANGEL ........................................... Desamparados
Embuena
LA MORT ......................................... Teresa Ferrer
PERSONAGES:
Sant
Cristofol, Ermità, Pare dels Romers, Romeret, Romereta,
Jesuset, Romers i romeres.
SINOPSI ARGUMENTAL:
Sant
Cristòfol és un pelegrí de gegantines proporcions que vaga en busca d'un
retir espiritual i d'alguna cosa que done sentit a la seua vida. Troba a un
ermità molt ancià que prediu que Déu li té encomanada a Cristòfol una
important missió. Apareix una família de "romers" en pelegrinage a
Orient, a la busca de Jesús, este viage és possible gràcies a les almoines
que van rebent, en el camí es troben ab un cabalós riu que no poden creuar
pels seus propis mitjos.
L'ermità li diu a Cristóbal que ajude a creuar el riu a la família i que, ab
això, aconseguirà la gràcia de Déu. Cristóbal passa als romers a l'atra
vora i estos li ho agraïxen. De sobte, en la vora apareix un xiquet que demana
auxili a Cristóbal per a creuar les aigües. Quan el gegant se’l puja al
muscle, nota un pes excessiu per a com és de menut el xiquet. L'explicació es
fa evident quan es descobrix que l’infant és, en realitat, Jesús, el fill de
Déu, que suporta tot el pes dels pecats de l’humanitat.
Una vegada estan tots en l'atra vora, un cant d'alabança a Déu tanca el
misteri.
PARTICULARITATS:
Este Misteri, és el més antic de tots els conservats, data del
1499, segons acta datada el 5 de Juny del dit any, en el qual els jurats de la
Ciutat de València, van manar fer una cua d'endomassat blanc per a Jesús quan
ho portara al coll Sant Cristòfol. També és el més breu i inclús pot dir-se
que és el més estrany quant a text i argument. La raó és que la història
que en ell es conta és metafòrica i no narra simplement
un passage bíblic com en els atres casos.
La iconografia popular retrata Sant Cristòfol com un ermità ab el xiquet Jesús
pujat en un dels seus muscles, d'ací la història que ací es narra.
Repartiment per a la representació del Misteri en la festivitat del Corpus
2006
REPARTIMENT:
ERMITA ...................................... Teresa Ferrer
ROMERETA ................................ Irene Sanchís
JESUSET .................................... Belen Marí
ROMERET .................................. Alejandro Marí
PARE DELS ROMERS................. Pablo Gomez-Zarzuela
ROMERS ..................................... Enrique Lorente
Kiko Martínez
Carlos Lorente
Amparo Sáez
VESTUARI ...........................................
Casa INSA
DECORATS .........................................
Juanjo García
ESCENARI............................................
Pinazo
SO ....................................................... Alvir
DIRECCIÓ ............................................
Manuel Ferriol
Salva Ferriol
AJUDANT DE DIRECCIÓN .....................
Rosario Graciá
COORDINACIÓ GENERAL ..................... Manuel Ferriol
MISTERI
DE MOISÉS EN EL DESERT
PERSONAGES:
Moises, Angel I, Séfora,
Jetró, Aarón, Angel II,
Nadab, Miriam, Itamaz.
SINOPSI ARGUMENTAL:
L'argument del Misteri,
gira al voltant de la figura de Moisés, tres dies després d'haver aconseguit
l'alliberar al poble d'Israel del seu cautiveri en Egipte.
Pregant ajuda a Yahveh al mig del desolador desert, se retroba ab la seua dona i
el seu gendre, als quals havia deixat anys arrere per a anar a complir els
manaments del Senyor. Aaron, el seu germà, s'unix a tots ells i explica als
familiars el terrible episodi succeït ab les plagues i el fet de les aigües
que va acabar ab la vida dels soldats del faraó. Al temps, alguns jueus,
descontents per la falta d'aliments, aigua i descans, critiquen a Moisés i al
propi Yahveh per tindre-los abandonats.
Moisés prega per ell i pel seu poble. Dos àngels se li apareixen i, parlant en
nom del Senyor, li donen instruccions per a què seguisca el camí i com haurà
d'actuar el poble quan trobe l'aliment del mannà, instaurant d'esta manera el
Sabbath i la Pasqua jueua per a les generacions venideres. Ab la trovalla de
l'aliment dessijat acaba el Misteri, glorificant Moisés a Déu per la seua
grandea.
PARTICULARITATS:
El Misteri de Moisés en el
desert, del que és autor Donís Martí Albizúa, va obtindre l´any 2005 el premi
que l'Associació Amics del ‘Corpus' patrocina en els Jocs
Florals de la Ciutat i Regne de València, en una iniciativa creada
ab ilusió i profon respecte per les nostres arrels, sense deixar a banda la
innovació d'augmentar la llista de títols d'eixes xicotetes obres tan
representatives de la nostra festa i ab tant contingut religiós, cultural i
històric que popularment es coneixen com a Misteris. La possibilitat de
fer aplegar a les generacions vinents textos de característiques d'aquelles que hem
heretat nosatres, ab l'únic fi d'enriquir més inclús el patrimoni cultural
del Corpus valencià, estos han sigut els motius pel qual vam decidir
mampendre este emotiu projecte que, esperem, tinga una fructífera i llarga
continuitat.
MISTERI DEL REI HERODES O DE LA
DEGOLLA:
PERSONAGES:
Autor, Rei Melchor,
Rei Gaspar, Rei Baltasar, Page I, Page II, Page III, Herodes, Savi I,
Savi II, Alguasil, María, Sant Josep, Àngel, Segadora
I, Segadora II, Segadora III, Segadora IV, Sargent, Dida I, Dida II,
Dida III, Dida IV, Trompeta, Soldats.
SINOPSI
ARGUMENTAL:
L'anomenat "Autor" es
dirigix al respectable públic anunciant-los el que voran a continuació i avançant-los
la història que es va a contar. Després d'esta breu sinopsi, este personage
adopta el rol del governador del regne que regenta Melchor. Este li encarrega
que vigile les seues terres mentres ell seguix una misteriosa estrela que hi ha
vist en l'horisó i que sap que li portarà a conéixer un Xiquet molt poderós
que acaba de nàixer.
De camí es troba ab atres dos viagers: Gaspar i Baltasar, els quals també han
divisat l'estrela i han advertit el que els anunciava; els tres, junt ab els
seus pages continuen units el viage. Arriben a Jerusalem i allí s'hostagen per
una nit.
L'acció es trasllada al palau d'Herodes. Fins allí han arribat els Mags
preguntant pel Xiquet que busquen. El rei, coneixedor dels rumors que ja apunten
al naixement d'un Messies, demana consell als seus savis. Estos, llegint les
profecies, donen fe que el Fill de Déu pot, en efecte, haver nascut ja i citen
el poble de Betlem com a possible lloc de l'aconteximent. Herodes despedix als
visitants demanant-los que, quan localisen el Xiquet, li diguen on està per a
anar també a adorar-lo.
Représ el seu camí, els Mags arriben a un pobre portal on es deté l'estrela.
Allí adoren el Xiquet que jau a l'abric d'una humil família. Li oferixen or,
encens i mirra i reben la gratitud de María, la dolça mare del Xiquet, qui els
confirma que el seu fill és el rei de reis, el totpoderós fill de Déu, el
Messies. Emocionats, els Mags tornen al palau d'Herodes, però un àngel
s'apareix en el seu camí i els advertix que el governant només vol conéixer
el parador del xiquet per a matar-lo. Els tres decidixen tornar a les seues
terres directament.
A continuació, l'àngel es dirigix a José, espòs de María i li advertix del
perill que corren allí. Els esposos decidixen fugir a Egipte. Pel camí, es
troben ab unes segadores que es disposen a sembrar el blat. María els demana
que, si algú pregunta per ells, li diguen que "des que el blat està
sembrat ningú ha passat". Les segadores prometen fer-ho i en quant els
viagers abandonen el lloc, el blat comença a créixer i les espigues lluïxen
belles a l'instant.
Tornem al palau d'Herodes, per a comprovar la seua fúria a l'adonar-se de
l'engany que ha sofrit per part dels Mags i mana als seus soldats buscar el
Xiquet per a matar-lo. En la busca, les tropes troben al grup de segadores que,
inclús encantades ab el prodigi de les espigues, reconeixen que "des que
eixe blat ha sigut sembrat" no han vist passar a ningú per allí.
Herodes, fóra de si, mana cridar totes les mares ab fills xiquets de bolquers a
la seua presència per mig d'un bando públic. Una vegada allí, ordena que tots
els xiquets siguen executats. Ab el clamor de súplica, dolor i desijos de
venjança de les mares conclou la representació.
PARTICULARITATS:
Datat a principis del segle
XVI, este Misteri es representava durant el recorregut de la cavalcada del
Convit. De fet, el citat "pregó públic" convocant les mares ab fills
xiquets de bolquers, dels que es parla en la sinopsi, és, en realitat, una
invitació a totes les dones de les localitats, pobles i ciutats del regne de
València. Per tant, es tracta d'un deliciós text completament anacrònic ple
de dobles intencions i divertits comentaris en què s'inclou un alt nombre de
poblacions que en alguns casos són, en l'actualitat, barris de la capital, com
és el cas de Russafa o Campanar. A continuació d'este text, ja al final de
l'obra, apareixia la famosa "degolla" atacant benèvolament el públic
assistent.
Al marge d'este detall, cal ressenyar que este Misteri és, no ja el més llarg
quant a text de tots els que han arribat fins a nosatres, si no el que més
personages posseïx i el que conté una major estructura dramàtica, trencant,
inclús, la unitat espai-temps, que sí que posseïxen el de Sant Cristófol i
el d'Adam i Eva. Açò li acosta més a les actes sacramentals a l'ús d'aquella
època.
MISTERI DE SANT RAFEL I TOBIES
Angel
Rafael, Tobit, Ana, Tobias, Ragüel, Edna, Sarra y Esclava
SINOPSI ARGUMENTAL:
L´acció té lloc en Ninive o en
Ecbàtana a on Tobit, un
deportat de la tribu de Neftali, piatós, observant i caritatiu, es queda cego
en Ninive. El seu parent, Ragüel, que viu en Ecbàtana, té una filla, Sarra
que ha vist morir succesivament en cada nit nupcial, a set homens a la que l´havien
promesa, tots ells morts a mans del dimoni Asmodeo. Tobit y Sarra, cadascú per
la seua banda, li preguen a Deu que els llibere d´eixa vida. Deu farà que els
dos infortunis i les dos pregàries engendren una gran alegria: envia al seu àngel
Rafel per a que guie a Tobies, fill de Tobit, a casa de Ragüel, fa que es
despose en Sarra i li proporciona el remei que sanarà al cec. L´angel Rafel fa
d´instrument de Deu per a premiar a l´home caritatiu i complidor dels seus
Manaments.
PARTICULARITATS:
L´autor Donís Martí Albizúa, va
obtindre en l´any 2006 per segon volta consecutiva el premi que l'Associació
Amics del ‘Corpus' patrocina en els Jocs Florals de la Ciutat i
Regne de València.