Són uns monumentals i espectaculars carros triomfals, que són clàssics i històrics en la Festa del Corpus a València. Estos realisen el mateix recorregut que unes hores després fa la Processó.
Estos carros són arrossegats per una rècula de cavalleries vistosament guarnides ab aparells, capçals, espills i originals passamaneries, molt típiques de la usança valenciana. Estos arrossegaments els fea, antigament, el Gremi de Moliners, per a presumir, entre ells de la potència de les seues cavalleries.
Estos carros monumentals són típics i exclusius de València, eixint només en la festivitat del Corpus.
Les primeres notícies documentades per diferents investigadors, entre ells Carboneras, indiquen que els carrers de València van vore desfilar les roques per primera vegada va ser l'any 1373 ab motiu de l'entrada en la ciutat de Marta d'Armagnac, esposa de l'infant el senyor Joan, primer duc de Girona; atres donen la data de 1392, que van vindre els reis Joan el Caçador i la seua esposa. També s'indica que l'any 1402, durant l'entrada del rei Martí l'Humà. A estes en un principi també es va anomenar del entremés per  anar proveïts d'una escalinata on es representaven els misteris damunt d'elles, segons s'indica en atres apartats. (VORE “ ELS MISTERIS”).
Hi ha la majoria d'investigadors que fixen la data l'any 1413, quan la ciutat va voler complimentar el nou rei Ferran d'Antequera, en la seua primera entrada a València. Per a obsequiar-lo, els jurats van ordenar la construcció de tres carros triomfals simbolisant, l'un, La divisa del Rei, l'atre, Els Set Cadires, i el tercer, Els Set Edats.
L'origen de la denominació de roques, li la dóna el poble, a causa de la forma de penyals que tenien en un principi, ja que eren més altes del que són en l'actualitat, perquè l'any 1912  van haver de rebaixar-se per a evitar que estes tocaren ab la catenaria del tramvia. Totes elles al llarg de la història han sofrit restauracions, però una de les més importants es van dur a terme en els anys 1958 i 1959 a conseqüència de la riuada que va sofrir València l'any 1957.
Atres versions indiquen que procedix de canviar la paraula CARRO per RRO-CA.

L'avantvespra a la festivitat del Corpus, es van traguent a mà les Roques des de la seua Casa, sítia en el carrer del mateix nom, i es van colocant en les Alamedites de les Torres de Serrans i posteriorment a poqueta nit té lloc el Trasllat dels Roques, des de les Alamedites, i al llarg del carrer Serrà, Plaça de Manises i carrer de Cavallers, es van portant les Roques fins a la Plaça de la Verge on quedaran exposades.

En l'actualitat el grup esta format per 11 magnifiques Roques i la seua antiguitat indica que quatre d'elles pertanyen al segle XVI, dos al XVII, dos mes al XIX, atres dos al XX i finalment una al XXI.
En primer lloc són portades les Roques Diablera i Sant Calze pels membres de l'Associació Amics del Corpus, a mà.
La resta de les Roques són tirades per cavalls. Obri cada recorregut la Guàrdia Municipal muntada a la que seguixen les Roques o Roca, flanquejades per Els Amics del Corpus, en cada una de les Roques el grup de Dolçainers i Tabalets que es van repartint en elles per a anar així amenisant ab música típica valenciana, el recorregut, al finalisar és este mateix grup qui tanca el recorregut. 
A mida que van arribant les Roques a la Plaça de la Verge, van sent colocades, manualment, davant de la façana de la Basílica.

ROCA LA DIABLERA.- Així coneix la gent la roca de Plutó, i no és d'estranyar, per la quantitat de dimonis que apareixen en el dit carro. L'any 1512, se li denominava Roca de l'infern encara que hi ha estudis que indiquen que en 1542 va ser restaurada i va passar a anomenar-se com en l'actualitat, novament va sofrir una atra reforma en 1702. La figura de Plutó va ser construïda novament en 1815, realisant-se de fusta massissa i de no despreciable escultura, segons Boix. En la seua plataforma tènia lloc el ball de la Moma (la virtut) i els Momos (els set pecats capitals). Va ser restaurada en 1867 ab motiu del segon centenari de Ntra. Sra. Dels Desamparats, i de nou l'any 1959 després de les inundacions sofrides l'any 1957.

El pedestal principal conté set cartells en què es troben escrits els set pecats capitals: la luxúria, la peresa, l'avarícia, la ira, la superba, la gola i l'enveja.

En la part posterior hi ha un gos ab ales, el qual sosté un cartell que diu: "Lladre ab la seua ràbia el ca / creme en el foc Plutó / que tot trofeus són / en la festa del Déu Pa".

En els laterals de la plataforma hi ha quatre panells a la dreta i atres tants a l'esquerra ab pintures de quimeres infernals en les quals es poden llegir: "València respectant el passat oferix records als venidors" i "Records monumentals d'atres temps".

Diuen que esta roca representava la dominació dels moros abans de la Reconquista. És una de les més pesades i tradicionalment era portada pels moliners, els quals, a l'arribar a la puja del Palau desenganxaven les cavalleries, excepte una per a demostrar així la força del cavall i la destresa de l'amo.

ROCA DE SANT MIQUEL.- La seua construcció data de 1528, aprofitant-se per a això d'una anterior anomenada del Juí Final. Realment es va dedicar a Sant Miquel l'any 1542, commemorant la rendició de València a Jaume I en 1238.
La roca porta com a figura principal l'estàtua de Sant Miquel ab la seua espasa en la mà dreta i l'escut en l'esquerra. Porta les inicials "QSD" (Quis sicut Deus) i es representa com a custodi del Paradís i arbitre del Juí Final. La figura va flanquejada per dos ànimes una a la dreta, la qual anirà a la glòria i la del condemnat a l'esquerra que anirà a l'infern.
En la seua part davantera de la roca va la figura de Sant Elies en un àguila. L'any 1817 es va renovar en part i es va posar nova l'estàtua de Júpiter ab l'Àguila. Al paréixer esta roca representava l'eliminació de la secta mahometana. Antigament en ella es representava el Ball dels Indis. En la seua part posterior hi ha un medalló on es pot llegir:

El Drac infernal / Rebel monstre, facinerós infidel / En este carro triomfal / Als invictes peus de Miguel / A pesar del seu anhel / Rendix adoració al Pa del Cel.

Esta roca es va restaurar també per primera vegada en 1867 ab motiu del segon centenari de Ntra. Sra. Dels Desamparats; sent novament restaurada després de la riuada de 1897, va tindre la corresponent reducció d'alçària en 1912 i la restauració de 1959 ab motiu de la riuada sofrida en 1957.

ROCA LA FE.- Se la denominava antigament del Paradís Terrenal, per la qual cosa podríem estar parlant de l'any 1512, encara que també es calcula que la seua construcció podria estar entre els anys 1535 i 1542, per la qual cosa tots coincidixen que es tracta de la més antiga. Va ser renovada l'any 1702 i des d'eixos moments va adquirir la seua denominació actual. La figura de la Fe representa l'establiment de la religió catòlica en el nostre Regne després de l'arribada de Jaume I.
La roca va presidida per la figura de la Fe, ab una bena en els ulls, el calze ab la Sagrada Forma, en la seua mà dreta i un llibre en l'esquerra. La figura es va fer nova en 1815.
En la seua part davantera sobre un cartell apergaminat porta l'escut de València coronat, emmarcat per una lloreja i en la part posterior una alegoria de València ab corona oberta i “El Rat Penat”, una dona ab celada i túnica, ab l'escut de la ciutat i una bandera ab una creu.

En el frontis del templet destaca un relleu renaixentista ab motius florals, cap angèlic, garlandes, branques d'olivera i un original cartell en l'interior de la qual apareixen les taules de la Llei i una serp sobre una Tau (T).
En la seua part inferior hi ha pintures ab representacions bíbliques.
Antigament damunt d'ella es realisava el Ball dels moros, ball també conegut com Els Turcs, aludint als pirates que rondaven les terres valencianes en aquells temps.

En els anys 1958-1959 va ser restaurada ab motiu de la riuada de 1957, esta restauració va ser duta a terme per Luis Roig d´Alos, traient a la llum huit pintures a l'oli sobre llenç, representatives del segle XVIII. 

Estes escenes es poden observar en els laterals d'estes i que són: La transfiguració del Senyor, ab claus i la corona d'espines; una escena del Gòlgota; claus del cel i Esperit Sant; Baptisme de Jesús, hòstia, espigues, xanglots de vinya; Jesucrist predicant el sermó de la muntanya; creu, llibre i ancora.

A més en els costats es poden llegir els versos següents: Solcant golfs de penes / vaig vindre a donar vida i consol / carregada de Pa del Cel.

ROCA DE SANT VICENT FERRER.-Inicialment construïda davall l'advocació de Sant Vicent Màrtir en 1512. Es va construir de dos Roques velles i posteriorment, es va oferir a la devoció de Sant Vicent en 1665.
En els seus inicis portava l’inscripció següent:
“És la llengua valenciana llengua de l'Esperit Sant, com es veu en este sant”, aludint que el mateix predicava en valencià i tot el món ho entenia.
La primera image de Sant Vicent va caure i es va destruir en 1852, refent-se el següent any.
La figura central és la de Sant Vicent, la qual porta en la seua mà dreta una espasa, ales en la seua esquena i un escut en la seua mà esquerra fent alusió a una llegenda en la qual, diuen es va aparéixer damunt d'una muralla, sobre la porta de Sant Vicent, on hui està la Plaça de Sant Agustí, defenent a la ciutat de la pesta que assolava Xativa, al no propagar-se ésta en la ciutat, en agraïment se li canvià el nom a la Roca, oferint-la a la devoció de Sant Vicent Ferrer. Va damunt d'un pedestal ab motius alegòrics valencians: en la lateral dreta, una figura de dona ab espigues i falç baix un corn de l'abundància; en el lateral esquerre una atra figura femenina ab l'emblema del comerç i una pala de forner i en la part posterior, l'escut de València. En la seua part davantera porta l'escut del Regne de València. Sobre este escut hi ha un corder ab dos “L” , que simbolisa la lleialtat del poble; en la lateral dreta una figura de dona ab espigues i falç baix una banya de l'abundància; en el lateral esquerre una atra figura femenina ab l'emblema del comerç i una pala de forner, i en la part posterior l'escut de València.  .

Porta també en la seua part davantera la figura de Samsó i el Lleó, les quals es van fer noves l'any 1817, representant la fortalesa i el poder sobrenatural de Sant Vicent Ferrer. Antigament damunt d'ella anava el ball dels Holandesos.

En la seua part posterior es poden llegir, entre atres dades, que va ser reduïda en altura, com les anteriors, en 1912 i restaurada en 1959.

ROCA DE LA PURISSIMA.- L'any 1665 per decret del Papa Alexandre VII al celebrar unes festes en honor a la Purísima Concepció va fer que li posaren el dit nom. Ab anterioritat esta es denominava María del Te Deum, la seua construcció es remunta a 1542 encara que hi ha constància que ab anterioritat ja es parlava de l'existència de roques ab idèntic nom.
En la part davantera de la roca hi ha una escultura de Santa Elena, mare de Constantino el Gran ab la Cruz i en la posterior una de Judit ab el cap d'Holofernes, que ab la seua fe i valentia salvà al seu poble.
En la part superior està la image de la Inmaculada, tenint com a detall que en compte de portar les mans juntes, les porta encreuades a altura del pit; en la base als seus peus esta la image del Xiquet Jesús ab una vara d'assusenes i dos ciris. En el pedestal figura la inscripció següent: "Tota pulcra és María". En la base de la roca es troben símbols marians; a la seua dreta el sol, una font i la porta del cel, mentre que a l'esquerra es troben la Luna, la Pau i l'Arca de Noé.
Este tipo de simbologia es colocava en els segles XVI i XVII, i a causa de les restauracions realisades, estes pintures han adoptat formes que s'assemblen a atres com ocorre ab el sol, la lluna, etc.

Segons es diu a finals del segle XIX era tradició que els estudiants universitaris anaren a la Catedral, la  desenganxaren de les cavalleries i ells la transportaven.
Sobre esta roca es realisava el ball dels llauradors, interpretat per un grup de xiquets que representaven la puresa i la innocència.
El 1815, va ser un any històric per la quantitat de roques que es van restaurar, es van fer noves la image de la Inmaculada i la figura de Judit. Posteriorment en 1867 ab motiu del segon centenari de Ntra. Sra. Dels Desamparats, tornant-se a restaurar finalment en 1897.
Hi ha qui diu que esta roca, representava a València trobar-se en possessió de reconéixer el Misteri de la Pura Concepció, del que sempre va ser entusiasta defensora.

ROCA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT.- És la segona roca que es trasllada i va ser construïda en 1674.  Esta s'anomenava Paradís Terrenal pel que en la part davantera es poden contemplar Adam i Eva, darrere d'estos el Ángel que ab una espasa flamígera en la seua mà els tira del Paradís.
Antigament es representava sobre esta roca el Misteri d´Adam i Eva i hi ha qui opina que esta roca representava la creença del poble en el Misteri de la Santíssima Trinitat.
En els laterals de la base de la roca hi ha set medallons orlats ab escenes bíbliques pintades i són: La Magdalena als peus de Jesús, els tres àngels en la visita a Jacob, la torre de Babel, la creació de l'home, l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís, Moisés ab les taules de la Llei. Darrere l'Ascensión del Senyor.

En síntesi la roca deixa el missage següent: la temptació, la caiguda, el poder de Déu que venç i redimix per la creu a la humanitat pecadora que intenta fer-se com a Déu pel seu orgull i superbia.
L'any 1702 les figures d'Adam i Eva es van fer noves per Francisco Vergara (el Vell), i es van refer novament l'any 1816. Posteriorment va sofrir una nova restauració en 1855 i a causa que esta va ser mal realisada va haver de realisar-se una atra en 1867. Esta roca ha sigut una de què més restauracions ha necessitat.

ROCA VALÈNCIA.- Es va construir en 1855 ab motiu de la canonisació de Sant Vicent Ferrer ab restes artístiques de l'antiga Casa de la Ciutat. Se sap que va intervindre en la seua manufactura un triat equip d'artistes i artesans baix la direcció del senyor Lluís Téllez, Professor de la Reial Acadèmia de Sant Carles. L'estàtua i grup d'alegoria es deuen al senyor Antonio Marzo, la talla del senyor José Puchol, el daurat al senyor Benet Lleonart, la fusteria al senyor José Gil i El senyor Ramón Marzo i el sistema rodador al mestre de coches El senyor Vicent Balader.

Porta assentada una comare que representa a la ciutat i en la seua mà dreta du una corona de llorer i en l'esquerra un estendard.

En el pedestal figura, davant, l'escut de la província, a la dreta el de la ciutat de València i un atre de l'abundància, mentres que, a l'esquerra, es troben els de Castelló de la Plana i Alacant. 

En els cantons del pedestal es troben quatre àngels i els remats són unes corones reals ab els seus cetres.
Al llarg dels anys ha sofrit distintes restauracions com en 1867 pel senyor Pedro Ruiz, en 1959 Roig d'Alos, ultime any que es van restaurar totes les Roques.
Esta Roca des dels anys 1869 a 1873 l'Ajuntament de la ciutat, Republicà en eixos moments, la transformà posant-li elements republicans com van ser un "Gorro Frigi" i la bandera tricolor.

ROCA LA FAMA.-  Construïda en 1899 per a la Cavalcada de la Fira de Juliol a expenses i patrocini del Rat Penat i el Cercle de Belles Arts, va ser regalada a l'Excelentíssim Ajuntament a l'any següent, el 1900, unint-se a les set existents en la desfilada de la Processó del Corpus d'eixe any.

El pedestal que sosté a la figura mitològica de La Fama la qual en les seues mans porta una trompeta llarga en la qual llança els vents les glòries de València i dels seus hòmens, descansa sobre una esfera daurada on estan els escuts de les tres províncies i en cada costat de la roca apareixen dos escenes històriques de València que, presumiblement, les dos del costat esquerre corresponen a la defensa de Vinatea i al Crit del Palleter i les del costat dret a la Conquista d'Alacant pel Rei El senyor Jaume i la festa de les gaiates de Castelló.

En la part davantera es pot vore una pechina perlera en la qual es troba la següent inscripció "El Rat Penat".

La roca va ser obra del senyor Eugeni Carbonell, baix la direcció del senyor Juliá Cebrian cronista de la ciutat.
Es construï en els tallers dels germans Ballester que eren constructors de carruages i colaborà ab ells el tallista Sanmartín, el daurador Vizcay i el fuster metàlic Calpe.  
Esta roca també va ser restaurada en els anys 1958 i 1959 per Roig d´Alos, a causa del deterioració sofrit en la riuada de 1957.  
Portava esta roca un doble fons el qual era utilisat per a colocar un llastre i del qual es van traure prop de dos tones de fang al ser desmontada.  

ROCA DEL PATRIARCA.- Va ser construïda en 1961 ab motiu de la canonisació de Sant Joan de la Ribera, tan vinculat al Corpus Christi. Va ser patrocinada pels Sindicats, Gremis i Confrares valencians en memòria de la seua canonisació pel Papa Joan XXIII, com a record a la seua devoció pel Santíssim Sagrament de l'Eucaristia. A més de la talla del Sant i el rostre de la qual recorda als retrats de Ribalta, este està inspirat en un portapau de plata de l'escultor García Mas, davall d'un templet, en la part davantera figura l'escut del Colegi del Corpus Christi i en la posterior l'escut de València, a més porta un llibre obert de les Constitucions de la Capilla del Colegi i Seminari del Corpus Christi i sobre ell, una reproducció del popular drac del Patriarca la figura de la qual correspon a un dels caimans portats del Perú en 1606. 
A més porta uns magnífics relleus que representen la Processó de l'Octava del Corpus en el Patriarca i la festa de la canonisació de Sant Joan de la Ribera.
Esta roca va ser de l'escultor José Justo, que va utilisar per a la seua confecció fusta de caoba de Brasil.

Al voltant de la roca s'aprecien escuts en relleu de ciutats i pobles que van tindre relació ab este devot Sant eucarístic, entre els que es troben, València per ser Arquebisbe d'ella en 1568; Sevilla, ciutat natal del Patriarca en 1532; Badajoz, perquè als seus 30 anys d'edat el Papa Pius IV el va posar al front d'esta diòcesi; Salamanca, ciutat en què va viure durant els seus anys d'estudiant en 1544; Burjassot, on pas llargues temporades en el que hui és el Colegi Major Universitari Sant Joan de Ribera; Torrent, per la realisació d'un dels seus miracles, en el qual el xiquet José Cabanes Silla recobra la

salut; Sabadell, on va realisar un atre miracle en el qual José Arenas Franch se curà d'una tuberculosi pulmonar; Bocairent, on per rivalitats familiars va córrer la sang en l'església i va haver de retirar-se d'ella el Santíssim Sagrament; Puçol, en la qual posseïa una residència senyorial i Alfara de Patriarca, per la seua toponímia la vincula ab el Sant.

A excepció d'esta última roca, totes les anteriors van ser restaurades per Roig d'Alos durant els anys 1958 i 1959, imposant-se una nova restauració en curt termini.

ROCA DE LA MARE DE DEU DELS DESAMPARATS.- D'estil barroc, és la de més recent factura, construïda en 1995 ab motiu de la Commemoració del V Centenari de l'Advocació “Mare de Deu dels Desamparats", per concessió del Rei Ferran el Catòlic. Patrocinada per l'Excm. Ajuntament de València i la Societat d'Agricultors de la Vega de València. El seu disseny va ser obra de Vicent Marin.
Perquè els valencians pogueren vore esta nova roca, esta va estar exposada davall les Torres dels Serrans i allí mateix es va fer una exposició explicativa del procés de construcció i el nom de tots aquells que havien intervingut en la seua construcció.
Uns dies després va ser traslladada a la plaça de la Verge per membres de l'Associació Amics del Corpus, així com de la Societat Agricultors de la Vega.
La bella talla de la Verge, esta inspirada en la image que actualment es troba en la Capella del Capitulet, sense els mantells, ni la seua llarga cabellera, però conservant la doble corona reials i llargs arracades de gust barroc, el Xiquet Jesús ab la creu en el seu braç esquerre i els dos innocents als seus peus.

La image es troba al centre d'un templet format per cinc columnes salomòniques d'estil xorigueresc, ab huit peveters en metall repujat.

Els medallons han sigut pintats per Alex Alemany ab escenes alusives a la presència maternal i protectora de la Verge als seus fills valencians, des de la constitució de la Confraria fundada pel Pare Jofré, fins als nostres dies.

ROCA DEL SANT CALZE.- empre la ilusió de l'Associació Amics del Corpus de la Ciutat de València va ser tindre una roca pròpia i gràcies a ella i també d'unes aportacions de distintes institucions, empreses i particulars, esta va poder començar a construir-se l'any 1997. L'esbós va ser obra de Vicent Marín en 1996.
La primera donació va ser realisada per la Generalitat Valenciana. El disseny va ser realisat per Vicente Marín, autor també de la Tarasca i el Drac de Sant Jordi que desfilen en la processó. La roca va ser construïda en el taller de Salvador Guaita, i ajudat pràcticament pel mateix equip que realisà la de la Mare de Deu.
Desfilà per primera vegada en la Processó del Corpus l'any 2001.
Les seues característiques generals són semblants a les Roques ja existents i citades anteriorment, però cal tindre en compte la seua ornamentació. Ella esta composta per 33 socarrats els quals rodegen tota la roca i representen tots els personages bíblics de la Processó, a més d'una representació del Sant Sopar del pintor Joan de Juanes.

El remat d'esta esta format per una còpia exacta del Sant Calze que es venera en la Catedral de València, ab la Sagrada Forma damunt i ab una aurèola de feixos de llum i caps d'angelets.

Esta roca va ser portada per carretera a Roma on després d'una Audiència Papal en la Plaça de Sant Pere va ser beneïda per SS. Joan Pau II, en l'anomenat Arc de la Campana.