S'obri el sequit ab la Guardia Municipal montada a cavall, ab el seu uniforme de gala. Desfilada Processional ab les Roques "La Diablera", "Sant Miquel", "La Fe", "Sant Vicent Ferrer", "La Puríssima", "València", "La Fama", "El Patriarca", "La Santíssima Trinitat", "Mare de Déu dels Desemparats" i "Sant Calze". Després de les Roques, seguiran els Carros de la “Enrama”, que escamparan la "murta" per tot l'itinerari.

A continuació desfilada de les Danses per l'itinerari de la Processó.

"El Ball dels Nanos" i "Els Gegants". Segons versions, hi ha qui diu que en 1372 ja van eixir els Gegants en la Processó, però en escrits figura que va ser en 1588 quan es van construir els primers Gegants a imitació dels de Toledo, en número de huit, quatre parelles, representant a les quatre parts del món llavors conegut: Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica. Van desfilar per primera vegada en la Processó de 1589. En eixe mateix any també ho va fer una parella de Nanos, i posteriorment, es van afegir atres dos en els anys 1659 i 1666.

Fins a 1780, estos formaven part de la Processó, desfilant a continuació dels Gremis i per davant dels tabalers que precedien a la creu processional. A partir d'eixe any es prohibix que participen en ella per irreverents, però el poble burla l'ordre municipal i els fa desfilar abans que isca la processó, cosa que es continua mantenint en l'actualitat.

En els anys 1860 i 1862, un membre de la Comissió de Festes va proposar en el ple de l'Ajuntament eliminar estos personages de la Processó, cosa que no va ser acceptada. Les quatre parelles de Gegants simbolisen l'adhesió a l'Eucaristia de tots els continents. En l'actualitat, s'han unit una parella vestida ab la indumentària valenciana i que han sigut donats per la Falla Na Jordana. La conjunció entre "Nanos" i "Gegants" se significava com que tant els alts com els baixos adoraven al Senyor de la mateixa manera. Estos dos grups evolucionen al compàs de sons de "Tabalet i Dolçaina" interpretant una antiquísima dansa, titulada “Xàquera vella”.
Els Nanos o Cabuts, també diuen que van aparéixer en 1372, encara que atres indiquen que la primera parella va ballar per primer vegada en 1589 i les atres dos en 1569 i1666, respectivament.

Seguix la dansa de "La Moma i els Momos", possiblement el ball més antic i específic de la Festivitat del Corpus, i a la qual se li significa com el triomf de la Virtut sobre els Set Pecats Capitals. Esta ballada per hòmens i la Virtut o Moma, personage central del ball, figura ser una dona vestida completament de blanc ab la cara tapada per una careta i un tul blanc. Les seues mans esta cobertes per uns guants blancs, mentres que en el cap porta una gran corona de llautó i flors blanques. Atres danses com La Mangrana", “Pastoretes”, "Caballets", “Arquets”, "Llauradors", "Turcs", s'uniran a la Moma.

Quan s'inicia la Processó, comença un volteig de campanes ab el toc especial de la festivitat des de la torre del Micalet. La Processó pròpiament dita comença ab "La Senyera", flanquejada per "Les Banderoles" o Estandarts. Tant la Bandera com els Guions de la Ciutat, són portats per tres Reis d'Armes vestits ab cotes de seda i gorgueres, peluques i barbes blanques i els seus caps van coronats.

Seguixen la Creu Arquebisbal de la Catedral i Candelers.

Darrere les Parròquies de Sant Isidor, Sant Lluc i Santa Llúcia, Sant Josep de Calasanz, La Miraculosa, Sant Vicent Màrtir, Santa Maria Goretti, la Mare de Déu del Remei, Sant Ramon de Penyafort i la Mare de Déu del Puig. Li seguix el Gremi de Fusters.

A continuació desfilen els personages de l'Antic Testament ab l'ordre següent:

Sant Miquel ab dos Ànimes.- L'Arcàngel ab espasa flamígera i gran escut, porta a un costat a un Ànima en pena ab fosca túnica i a l'atre costat un Ànima en gràcia ab túnica clara.

Noé.- Anomenat pel poble "L'Agüelo Colomet", ab el colom que va tornar a l'Arca en una mà i el gaiato - símbol de la seua ancianitat, - en l'atra.

Abraham i Isaac.- El primer ab un sabre de foc i el segon ab un feix de llenya a l'esquena. Són image profètica d'Eucaristia pel Sacrifici de l'antiga llei.

Melquisedec.- Gran Sacerdot de l'antiga llei, ab pa i un cànter de vi, símbols del sacrifici eucarístic.

Escala de Jacob.- Ab dos portadors, ab significació de la pujada del patriarca als cels.

Jacob i els seus dotze fills.-Coneguts pel poble com "Els Blanchs" i que representen a les dotze tribus d'Israel, van ser introduïts per primera vegada l'any 1797 costejats pel Gremi de Soguers. Són: Rubén, Simeón, Leví, Judá, Dan, Neftalí, Gad, Aser, Isacar, Zabulón, José i Benjamí. La singularitat d'estos personages radica en que, tant les seues vestidures com els distints símbols que porten, són totalment blancs, ja que, al paréixer, van ser presos dels 13 Patriarques que figuren en l'Església dels Sants Joans.

Moisés i Aarón.- El primer ab les Taules de la Llei i el segon ab un cetre, estos dos, protagonistes de l'Èxode i espectadors del miracle del "mannà", símbol eucarístic.

La Serp de Bronze.- És una alegoria del Vell Testament, relativa a un passage del regnat de Moisés. La Serp, sobre una espècie de creu, és portada per un levita.

Levites.- Representats per quatre ajudants dels Sacerdots Judaics. Una parella porta els pans de la proposició fets de flor de farina i rent, l'atra parella maneja encensers per al culte del Tabernacul de l'Aliança. Tots ells constituïxen un símbol profètic de l'Eucaristia.

Arca de l´Aliança.- Portada per huit Sacerdots de l'antiga llei. És esta una caixa de fusta guarnida d'or (la processional porta en la seua part superior dos querubins). Al principi només portaven les Taules de la Llei, posteriorment es va colocar en ella certa quantitat de "mannà" i la vara d'Aaron.

Els set Ángels bovos.- Suposadament figures de l'Apocalipsi de Sant Joan. En el segle XVIII es coneixia ja l'execució d'una dansa de tals Ángeles que evolucionaven davant de l'Altar del Sacrifici després del Gremi de Moliners. En l'actualitat, es reconeixen per la seua careta blanca i cap cenyit per una corona de Flors. Porten instruments musicals.

Altar del Sacrifici.- Portat per huit jueus, és també conegut com el Canelobre d'Or dels Set Braços, les llums del qual devien permaneixer enceses totes les nits. A més del Canelobre, hi ha sobre l'Altar un corder i un ganivet per al sacrifici.

Exploradors de la Terra Promesa.- Representen a Gedeón i Caleb; el primer, de la Tribu de Manassés, era un home triat per Déu per a alliberar a Israel del jou dels madianites. El segon era company de Josué en l'exploració i reconeixement del país de Canaan. Els dos van rebre el premi d'entrar en la Terra Promesa.
Els portadors representen l'escena dels israelites que van arribar a Cadesberne, límit de la terra de Canaan i que van figurar entre els dotze que va elegir Moisés -u de cada tribu- perquè reconegueren el país.  Als quaranta dies van tornar els emissaris portant riquíssims fruits, entre ells una sarment de vinya ab un xanglot tan gran que necessitava dos hòmens per a transportar-lo.

Josué.- Conegut pel poble com "qui per al Sol". Cap de les tribus d'Israel, ab un sol en la mà esquerra i un sabre en la dreta, ab el qual apunta a aquell. És un record de la batalla de Gabaón, en la que va detindre el curs del sol. La seua forma d'evolucionar és singularísima: ab tres passos i acció, una vegada i una atra, durant tot el recorregut.

Samsó.- Representat ab un lleó al braç, posseïx una curiosa simbologia ab el tema eucarístic. El lleó, després de mort, tenia una bresca de mel en la boca de qual Samsó va prendre aliment.

Saúl.- Símbol de la Justícia, porta corona com a Rei i va armat ab escut i llança.

David i els Músics Cegos d´Israel.- Representats per quatre cegos vestits ab tuniques que van polsant la cítara, l'arpa i atres antics instruments, conduïts pels seus corresponents pigalls. Ab ells, el Rei David, que tocava l'arpa davant de l'Arca Santa en la translació de la casa d'Abinadad a la d'Obedón.

Salomó i la Reina de Saba.- Símbol de la Sabiduria. Porta Salomó reial corona, un cetre en la mà esquerra i una bola del món en la dreta. Darrere d'ell va la Reina de Saba ab símbols regis.

Elíes ab el Ángel i Jezabel.- Elíes ab l’Ángel del desert d'Hored i la seua perseguidora, la reina Jezabel, posseïxen, ab l'oferiment del Ángel de pa i vi, una determinada simbologia eucarística.

Els Profetes Majors.- Es van incorporar relacionant-los ab diverses profecies premonitòries del Sant Sacrifici. La seua representació és: Daniel, ab un cap de dragó en les mans. Jeremíes, ab una cadena en la mà dreta i uns pergamins en l'esquerra. Isaïes, ab uns pergamins en la seua mà esquerra i unes tenalles en la dreta. Ezequiel, ab uns pergamins en la seua mà esquerra i una esfera en la dreta.

Les Comares o Heröines.- Fins fa uns anys eixien només quatre, simbolisant a les quatre virtuts cardinals. Però, a través de la història de la Processó, es van reagrupar totes les conegudes, arribant-se al numero de nou, que són Celia o Seilam, símbol de la prudència, qui era l'única filla de Jefte, cabdill d'Israel; porta un pandero en les mans i evoca la prudència ab què va reconéixer el vot de son pare que la portava a la mort. Jabel, símbol de la Justícia, era una dona jueua, esposa d'Haver Cineo, parent de Moisés, i que porta el cap del general enemic Cisara travessat ab un clau, així com el martell ab què ho va clavar. Judith, símbol de la Temprança, porta en la mà dreta un alfange desembainat i en l'esquerra, el cap del superb cabdill sirià Holofernes, a qui va decapitar després de resistir-se a la seducció d'este. Ruth, símbol de la Fortalesa, identificada per portar un manoll d'espigues en les mans, està considerada com a image de l'afrontament d'adversitats. Déborah, juja d'Israel, ab espasa i escut. Rebeca, senzilla pastora ab gaiato i una cistella. Esther, reina de Pèrsia, ab corona i un cetre en la mà esquerra. Raquel, heroïna israelita, ab un cànter en la mà dreta. Abigail, valerosa hebrea, ab una serp en les mans.

Els Profetes Menors.- Igual que els Majors, ab simbologia de premonició del Sacrifici. Porten diversos elements alegòrics; pans per al sacrifici, pergamins de les seues escriptures, cànters de vi, etc. Destaca la figura de Jonàs ab la balena. Són estos dotze Profetes: Òssies, Joel, Amós, Abdías, Jonàs, Miquees, Nahúin, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacarías i Malaquies.

Sant Rafael i Tobies.- El primer ab cota blava, ales blanques i un estendard en la mà dreta, conduïx al segon de l'atra mà, un jove ab un peix. Ens dóna a entendre la providència divina que destina a un dels seus ministres per a que ens acompanye i defenga.

Seguixen a estos personages de l'Antic Testament, les Parròquies següents: la Mare de Déu del Carme, Sant Joan Bosco, Santiago Apòstol, Sant Pascual Bailón, Sant Antoni Abad, la Mare de Déu del Socorro, Sant Francesc de Borja, Crist Rei, Bon Pastor, Sant Ángel Custodi i el Gremi de Sucrers.

Àngel Custodi de la Ciutat de València.- Ab cota, tunica, peluca blanca i corona; porta en la mà dreta una espasa i en l'esquerra l'escut de l'antic Regne. Representa la presència de la Ciutat de València en la Processó del Corpus Christi.

Heralds.- Representats per huit "vegueros" ab cota i tunica roja i groga, són, així mateix, testics de la presència de la Ciutat en esta desfilada processional. Són portadors d’escuts en els seus braços esquerres, ab les armes de la Ciutat i els seus protocolaris títols d'Il·lustre, Egrègia, Fidel, Magnífica, Coronada, Insigne i Dos Vegades Lleial. Les vares que porten en les seues mans destres servien antany per a assenyalar o descobrir els caps dels espectadors que no ho feen al pas de la Custòdia. Dites vares són de Benjuí (especial arbust) i en la seua part posterior ostenten l'escut de la Ciutat. Obrin pas a "La Senyera", màxim símbol de la ciutat i del Regne de València, que des de fa anys ocupa la presència de la Ciutat en la Processó. És portada per cinc valencians abillats ab "Brusa".

La Banda Municipal tanca la representació de la Ciutat en l'àmbit d'image, ja que darrere de la Custòdia figura la representació oficial.

A continuació desfilen els personages del Nou Testament, en este ordre:

Simeón i la Profetessa Ana.- Anunciadors de la figura del Messies, estan representats per dos ancians ab gaiato, acompanyats de la seua neta.

Sant Joan Baptiste.- Està representat per un xiquet amb un corder, portant ab si mateix un estendard ab la llegenda "Agnus Dei". La seua simbologia eucarística és l'assenyalament de Jesús com el Corder de Déu.

Els dotze Apòstols.- Solen anar en dos fileres i simbolisen el respecte de la Santa Església Catòlica i Apostòlica al Sacrament de l'Amor. Ells són Simón Cananeu, ab una serra -en el seu martiri va ser aserrat vertical i horisontalment-; Mateu, ab un llibre -en la seua qualitat d'Evangeliste-; Judes Tadeu, ab un destral o alabarda –fent allusió al seu martiri-; Andreu, ab una creu en aspa i peixos en la seua mà esquerra -pel seu martiri o la seua professió-; Simón Pere, ab una gran clau -com a potestat de la seua església-; Joan, ab una copa i una serp -miracle del seu enverinament-; Tomás, ab una llança -allusió al seu martiri--, Bertomeu, ab un ganivet -d'acord ab el seu martiri-; Santiago el Major, ab un bordó de Pelegrí -pel seu llarg i itinerant apostolat-; Santiago el Menor, ab una maça -picat després de la seua lapidació-; Felip, ab la seua creu d'asta llarga -se li va martirisar cap a baix-; Pau, ab una espasa -perquè així va ser decapitat-. Este últim substituïx a Judes Iscariote.

Els Evangelistes.- Estan representats els Evangelis per Sant Joan Evangeliste, ab un llibre en la mà esquerra i una palma daurada en la dreta, i l'acompanya el Ángel de Patmos, ab el cap cenyit de flors i palma molt adornada. Són els misteriosos animals de la visió d'Ezequiel, i antigament portaven grans caps, com "els nanos", i el poble va establir prompte les corresponents analogies batejant-los amb curiosos sobrenoms. Sant Mateu.- Porta un Ángel perquè el seu Evangeli comença ab la genealogia humana de Crist. Va rebre l'àlies d’"àngel Bovo", potser per l'expressió que posseïa l'encartonada representació. Sant Marcos.- Portant un cap de lleó, perquè es va endinsar en la llar habitual del rei de la selva, "Veu que clama en el desert". Va rebre este Evangeliste el malnom de "La Mula", possiblement per l'equina aparença del lleó. Sant Lluc.- Ab un cap de bou com a identificació, perquè la seua primera pàgina anomena el temple de l'antiga llei on se sacrificaven bous. El malnom "El Bou" era lògic. Sant Joan.- Ab un cap d'Àguila, perquè des de la primera paraula del seu Evangeli s'eleva a la més alta contemplació, tal com resa l’inscripció de la cinta de l'Àguila Gran.

Les Àguiles.- Solen desfilar en el centre de les Parròquies que van a continuació, i van escortades per quinze soldats de Roma i Hispània. Són tres, totes elles escatades d'oripell, ab flors en la corona. Les dos xicotetes pareixen significar l’unió de l'església de Roma i Espanya, d'ací les inicials R i E que figuren en el seu torsos. L'Àguila Gran, fa clara referència a Sant Joan Evangeliste, litúrgicament conegut per "L'Àguila de Patmos". Porta una coloma en el bec,  i d'ala a ala, porta una cinta ab la inscripció "In Principi erat verbum et verbum erat apud Deum" ab la qual comença el seu Evangeli. L'actual Àguila Gran, que va sobre un artefacte mecànic, data de l'any 1979; les dos Àguiles xicotetes són de l'any 1990.

Les Parròquies que continuen són Sant Miquel i Sant Sebastià, Sant Valero i Sant Vicent, Santíssima Cruz, la Mare de Déu del Pilar, Santa Mònica, Sant Nicolau, Sant Esteve, Sant Tomàs Apòstol, Santos Juanes, Sant Agustí, Sant Andreu, Sant Martí i Sant Joan i Sant Vicent. Van intercalats el Gremi de Forners i el Gremi de Mestres Sastres i Modistes.

Els Misteris.- Integrats pels personages que ho representen i ab l'ordre següent:

Misteri del Rei Herodes: Els Reis Melchor, Gaspar i Baltasar; els seus tres Pages, tres Cavallers; "Mare de Deu de la Burreta"; Sant Josep; l’Ángel; tres Savis; huit Dides; dotze Segadores; tres Sergents hebreus; un Trompeta; un Alguasil, el Rei Herodes.

Misteri de Sant Cristofol i els Pelegrins: Sant Cristòfol, Ermità, Dos Romers i Pare dels Romers.

Davant d'este misteri, l'associació Amics del Corpus per a commemorar el 650 aniversari de la primera processó del Corpus  va recuperar la image de Sant Cristòfol per a la processó, la figura té quatre metres d'alçada, sent una obra escultòrica de Dorita Piles i realisada per arts plàstiques Guaita. La image va desfilar el dia 28 des del convent de Sant Cristòfol fins a la Catedral on va ser beneïda per l'Arquebisbe de València.
Per primera vegada en 650 anys d'història de la processó del Corpus Christi, un grup format per set dones va portar el dia de la processó la image del Sant Cristòfol. Esta image es va recuperar després d'haver sigut cremada en 1936 l'original, tenint un pes de 300 Kg. i una alçada de 6 metres.

Misteri de Adam i Eva: Pare Déu, Ángel Querubí, Ángel del "Llegó", Adam, Eva, la Serp i la Mort.

Sants Eucarístics.- Ab simbologia posterior a l'Antic Testament.

Sant Nicolau i la barca: Ab motiu de la celebració del 25 Aniversari de l'Associació Amics del Corpus, va eixir per primera vegada este sant acompanyat de la barca; el seu nom significa "protector i defensor de pobles".
Este sant va nàixer en Licia, Turquia de pares molt rics, al morir estos totes les seues riqueses les va repartir entre els pobres, anant-se de monge a un monestir.
Es patró dels mariners, perquè estant uns mariners al mig d'una terrible tempestat en alta mar, van començar a dir; "Oh Déu, per les oracions del nostre bon Bisbe Nicolás, salva'ns". En eixos moments van vore aparéixer sobre el barco a Sant Nicolau, el qual va beneir el mar, calmant-se en l'acte i desapareixent ell seguidament. La barca també és portada per un grup de sis dones i ha sigut realisada per arts plàstiques Guaita.

Santa Margalida, desfila ab la "Cuca Fera", una gran tortuga que representa, segons la llegenda, al dimoni dominat per la Santa. La simbologia d'esta "Cuca", així com la llegenda de la Santa, han sigut de gran tradició en la zona mediterrània. Sant Jordi i Santa Marta desfilen ab els seus respectius símbols, el Drac y la Tarasca. El "Drac" o dragó alat i la "Tarasca" o dragó de gran gola que habitava en les proximitats del Roine, procedixen de les llegendes atribuïdes a estos dos sants. Santa Maria Egipciaca i Santa Agnés de Benigánim, ab clara significació eucarística.

Els seguixen a continuació:

- Colege Imperial de Xiquets de Sant Vicent Ferrer.
- M.I. Srs. Capitulars de la Colegiata de Sant Bertomeu.
- Cos de Bombers.
- Seguidors de la Mare de Déu dels Desemparats.
- Escolania i Capellans de la Reial Basílica.
- Xiquets i Xiquetes de Primera Comunió.
- Cambra Agrària de València.
- Confraria del Sant Calze.
- Junta Diocesana d'Acció Catòlica.
- Adoració Nocturna, i
- Associació Amics del Corpus.

"Els Cirialots".- Són 26 reis, vestits ab túnica blanca, ab barbes i perruques de crin del mateix color, corona daurada en el cap i un baldric de vellut roig carmesí. El cirial que porta cada un pesa en l'actualitat, 15 Kg., la seua longitud és de 2´65 m. ab un diàmetre de 17 cm. En la seua major part és de fusta, pintada en blanc, portant en el començament del seu terç superior l'escut de la ciutat. La bugia de cera mesura uns 35 cm. i el seu diàmetre és de 15 cm. L'origen dels "Cirialots" es remunta a l'any 1382, que es va acordar pels Jurats Valencians que anaren a la processó del Corpus dotze prohoms de la ciutat, acompanyant al Santíssim ab grans blassos de cera. En 1395 es van augmentar a 12 cirials més, quedant en 24, que simbolisen als ancians que referix Sant Joan Evangeliste en l'Apocalipsi, adorant el Corder sense taca. El poble no va tardar a anomenar-los com "Els Ancians" i posteriorment com "Els Cirialots". En 1456, regnant Joan II d'Aragó, i ab motiu de l'Exaltació del Misteri de la Puríssima Concepció, es van afegir dos Cirials més, sent des de llavors 26 els que desfilen. 

Seguixen a "Els Cirialots", Invitats Militars i Civils, Jurats de Sant Vicent i Junta Central Vicentina, Ordrens Religioses, Tintinábulo i Umbela, llms. Srs. Invitats, interpolats ab Srs. Beneficiats, Excms. Invitats ab Srs. Capitulars, Ministre Pertiguero de la Seu, revestit ab túnica de domàs negre i bordó per al rebuig, ab funcions d'ajudar a l'organisació de la Desfilada Processional; Perrero de la Seu, revestit de túnica de domàs roig i bordó, que auxilia al Ministre Pertiguero; Encensers.

Custodia flanquejada pels Donzells, sis barons jóvens ab vestidures del segle XVI de vellut i seda en colors roig i blanc, que porten espigues platejades i xanglots de raïm, així mateix platejats, significant el Sacrifici de Crist davall les dos espècies.

Esta custòdia es crida “ dels pobres”, per haver sigut realisada ab aportacions de diners i joies donades pels ciutadans valencians. Va ser beneïda per l'Arquebisbe Prudenci Melo en 1945.

Després de la Custòdia: Ilm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe de València, els seus Bisbes, Autoritats Civils i Militars, Banda Militar i Piquet, que tanca la processó.

L'itinerari és l'habitual en les últimes dècades, que no diferix molt del de la primera Processó del Corpus Christi de la Ciutat de València, l'any 1355: Porta dels Apòstols de la Catedral, Plaça de la Verge, Cavallers, Tros Alt, Bolsería, Mercat, Maria Cristina, Sant Vicent, Plaça de la Reina, Mar, Avellanes, Plaça del Palau, Catedral.