Històricament la festivitat del Corpus Christi a València, ha sigut i està considerada com la "Festa Gran" de la ciutat, des de l'ultime terç del segle XIV fins a finals del segle XIX, la qual la celebra plena d'esplendor i solemnitat. Durant este període, la fama i renom de les nostres Roques i la festa del Corpus Christi es va estendre ràpidament tant dins com fora de les nostres fronteres.

Segons l´historia va ser l'any 1263 quan el Papa Urbà IV va instituir la festa del Corpus Christi, per mitjà de la butla “Transiturus hoc món”, estenent-la per tota la cristiandat. La seua celebració va quedar fixada en el primer dijous després de l'octava de Pentecostes, motiu pel qual no té una data fixa i la seua celebració camvía entre el 21 de maig i el 24 de juny (actualment se celebra el diumenge següent), celebrant des d'eixos moments una processó, però de les anomenades claustrals per celebrar-se dins de les Esglésies. La anomenada butla va ser confirmada posteriorment pel Papa Clemente V en el Concili General de Vienne en 1311 i pel Papa Joan XXII en 1317. En això, la festivitat del Corpus es va convertir al costat de la Pasqua i el Nadal en el tercer dels grans esdeveniments litúrgics de l'any. Per enaltir la anomenada festa el entonces bisbe de València entre els anys (1348-1356) Hugo de Fenollet és qui el 4 de Juny de 1355 promou d'acord ab el cabilde catedralici, els jurats de la ciutat, el justícia i prohoms de València, la creació d'una processó que recorreguera els carrer

El pregó d'anunci d'esta primera processó, consta en el Manual del Consell, i va ser disposat pels jurats el 8  d'agost de 1416, anunciant al poble que en honor i reverència al Corpus, es realisara esta processó. En el anomenat pregó s'establia també el recorregut d'esta i que esta havia d'iniciar en la catedral.

Volem des d'ací destacar que el bisbe Hugo de Fenollet durant el seu pontificat a València va batejar en l'Església de Sant Esteve el dia 23 de Gener de 1350, al fill de Guillem Ferrer que posteriorment sería el famós Sant Vicent Ferrer. També va fundar l'escola major de cant en 1351, possiblement va ser el primer conservatori de música creat a València.

Esta processó com tal només va durar un any, ja que en 1356 va morir Hugo de Fenollet, i davant de les amenaces bèliques del rei castellà Pere el Cruel, es va decidir que esta se suspenguera, acordant-se que la festivitat se celebrara alternativament en una parròquia de la ciutat.

L'any 1372 sent bisbe de la diòcesi el Cardenal Jaume d'Aragó, nét del Rei Jaume II i cosí germà de Pere "El Cerimoniós" és quan de nou ressorgix i és a partir d'eixe moment quan la festivitat comença a prendre auge i solemnitat, afegint-se a la festa la música ab els instruments de l'època, així com els balls o danses de les quals hui algunes inclús perduren, així com dels nombrosos gremis que existien ab les seues banderes i portant una ciri de huit onçes cada una de les persones pertanyents a cada gremi.

Tal era l'esplendor de la processó que es tenen notícies que l'any 1401 Blanca d'Aragó fa que es repetisca. El rei Martí l'Humà i la reina Joana de Sicília acudixen a presenciar-la, posteriorment en 1414 durant la coronació del Rei d'Aragó Ferran d'Antequera desitja que esta es represente a Saragossa, en 1415 és el Papa Luna qui assistix a esta, en 1427 després és solicitada pel Rei Alfons el Magnànim, en 1466 la presència el rei Joan II d'Aragó, els Reis Catòlics en 1481, posteriorment en 1501 la Reina Joana de Nàpols, novament en 1528 l'emperador Carlos V, al Gener de 1585 per Felip II, en 1612 pel Rei Felip III ab motiu de les seues bodes reials, el Príncep d'Angulema en 1815, Ferran VII en 1827, la reina Isabel II ab el seu fill el futur Alfons XII en 1858, en 1888 la va presenciar Alfons XIII i de nou finalment l'any 1893 ab motiu del primer Congrés Eucarístic Nacional.

No sempre s'ha celebrat la processó en la vesprada del dijous. Fins a 1506 se cap a al matí però, en eixe any es va acordar que es fera a la vesprada. Al juny de 1677, el monarca Carles II ordena que es tornara a realisar al matí per a evitar ofenses al Sagrament. El consistori municipal va protestar per la dita mesura i el 5 de juliol del mateix any, una atra cèdula reial prescrivia que la processó començara a les cinc i que finalisara a les nou.

Ab la proclamació de la II República, la festa es va limitar novament que esta es realisara en l'interior de les esglésies, fent-se des de 1931 fins a 1935.

Acabada la guerra civil, els Ajuntaments "de la victòria", fent cas omís al que significava la tradició valenciana, la van centrar només en la seua part religiosa, i quedant representada pels Banderoles, els Gegants i els Nanos, els Cirialots, els Apòstols i els Evangelistes, així com alguns personages més.