Decimetas


EL GREMI DE SABATERS	*LA CUSTÒDIA*
Passa el gremi del calçat en l´image, feta emblema, del gran misteri, en un lema: Santíssima Trinitat. Enguany, com queda provat, cavallers, ¡açò és molt fort!, pretén portar-nos a l´hort un gremial representant que nos està castigant ¡pressionat per gent del nort!	Per a goig dels valentins i del que viu esta festa la Custòdia es manifesta flanquejada pels Fadrins. Com be sabeu porta dins el cos de Deu que ens convida al festí, i al temps que ens crida, estorant les velles lloses, cau una pluja de roses sobre Aquell que és llum i vida.
Joan Antoni Alapont i Pérez -2006-	Joan Antoni Alapont i Pérez -2006-

*AL GREMI D´ARMERS*	*LA CUSTÒDIA*
Com a nostre Gremi Armer la proteccio l´obsessiona, buscà una segon Patrona i a Santa Llùcia va fer. Això demostra el saber que als seus agremiats delata. Puix a la Santa es constata que el mestre li done vista, no siga cas, -si es despista-, ¡líxca el tir per lo culata!	Quan el cap de provessó està al carrer d´Avellanes sóu un volteig de campanes que a tots ompli d´emoció. Puix es el toc d´atenció que actúa de mensager anunciant al nostre ser que s´ompli de goig el pit, que la Custòdia ya ha eixit ¡i es la veu a Deu pel carrer!
Joan Vt. Chenoll i Gonzalez -2006-	Joan Vt. Chenoll i Gonzalez -2006-

AL QUE CONEGA U DEL GREMI, SERVIDOR LI DONA UN PREMI	LI DIC AL QUE CORRESPÓN QUE ES LA MÉS GUAPA DEL MÓN
El Gremi de Llanterners és hui en dia, una minúcia en el que ni Santa Llúcia intercedix per poders. Que no es veu en els carrers ni en anuncis propaganda, puix per falta de demanda s´ha extinguit la professió, i clar, en la provessó ¡ya no nos donen la llanda!.	La custòdia valenciana segons diuen els entesos, que han anat a mil congressos, és tota una filigrana. Puix, riques peces emana dórfebreria polida, i ademés, de bona mida hi ha que apuntar, per solera, que en este cas es sancera i per sort... ¡no compartida!.
Josep Ferran Gil -2006-	Josep Ferran i Gil -2006-

EL GREMI DELS CARNICERS	*LA CUSTÒDIA*
Sant Vicent és capçalera -com patró dels seus quefers- que el Gremi de Carnicers porta en la seua bandera. És un Gremi de solera que mai s´ha parat en barres i mostra les seues arres desfilant en tot fervor deixant al poble l´olor de llomello i botifarres.	Són vintiú tron d´honor les notes de la rapsòdia que acompaya a la Custòdia quan va eixint en tot honor. En ella, el Cos del Senyor se´ns mostra com sagrat pa d´aliment d´amor cristià i a tot el món fa saber que Déu està en el carrer en el Corpus Valencià
Donis Martin -2006-	Donis Martin -2006-

*EL GREMI DE SASTRES I MODISTES*	*LA CUSTÒDIA*
El trenc d´alba en alegria aguaita per l´horisó, esperant la processó que se celebra eixe dia. La gent dels gremis porfia per deixar uns sentits rastres, i el de modistes i sastres desfila en fe i en fervor, lluitant per ser el millor i no ocasionar de...sastres.	És la terra valenciana caliu d´art i tradicions, i ho mostra en ses procesons de manera sobirana. I la del Corpus demana vera religiositat, com queda ben demostrat pels bells cants de la salmòdia i l´amor a la Custòdia, que és el seu símbol sagrat.
Rafael Melia Castello -2006-	Rafael Melia Castello -2006-

*EL GREMI D´ESPARDENYERS*	*A LA CUSTÒDIA*
Sant Onofre és el patró que els espardenyers triaren per a que en el gremi anaren els agremiats en unió. Donant-los son protecció front a un gremi en més poder, i ara el Sant espardenyer, per defendre l´espardenya se troba sarpa a la grenya en el mestre Sabater.	Acba la provessó en la Custòdia divina, quan el corteig s´encamina al lloc de la recepció. El poble fa professió de fervor, quan li demana per la terra valenciana, i el cos del Nostre Senyor acull eixe prec d´amor en un volteig de campana.
Manuel Navarro i Navarro -2006-	Manuel Navarro i Navarro -2006-

	*LA CUSTÒDIA*
	Bolcada en bastiment de llar dorada i a lloms de fervorosa i ferma fe, alvança la Custòdia que conté la més fermosa essència sempre amada. En ella s´acovila, venerada, la santa i immortal carn del Senyor patint les nostres penes i dolor per a sentir-se el bàlsem que mitiga l´iniquietat i el mal que al món fustiga, en la Custòdia i fe... ¡del nostre amor!.
	Josep Navarro i Salvador -2006-

EL GREMI DE FUSTERS	*LA CUSTÒDIA*
U dels Gremis més antics que encara huí té poders, és el Gremi dels Fusters: igual als pobres que als rics. Eren autèntics amics de Sant Josep son Patró. I com en la construcció eren peça principal, yo pense que era normal ¡que algú agarrara un "tauló"!	És el Corpus una Festa plena de fe i molt antiga que en Valéncia se prodiga i el Senyor se manifesta. És la que millor se presta a demostra-li l´amor a qui agraïx la remor de la secular salmòdia, puix que arriba en la Custòdia ¡Jesús, nostre Salvador!.
Anfos Ramon i Garcia -2006-	Anfos Ramon i Garcia -2006-

ALS XXV ANIVERSARI DELS AMICS DEL CORPUS	LA DANSA DELS PASTORETS
Dia de festa, i ben gran, en esta agradable data per eixes Bodes de plata que els Amics del Corpus fan. Hui, poquet a poc, ya van els dies obrint camí cap ad eixe destí de complir les Bodes d´Or on yo desige, de cor, que tornem a estar ací.	Este ball, ple de lirisme, per molt que han canviat les modes ens recorda al Rei Herodes i al seu hòrrit salvagisme. Pero sent un simbolisme la Dansa dels Pastorets, ens retrau, per eixos fets que aplica hui certa colla, atra nefanda "degolla" sobre els nostres casts chiquets.
Joan Antoni Alapont i Perez	Joan Antoni Alapont i Perez

VINTICINC ANIVERSARI	EL BALL DELS CAVALLETS
Vinticinc anys complim hui que el Grup d¨Amics es creara per impulsar mes encara a la provessó d´ací. Així el Corpus conseguí tornar a ser com abans. Una de les festes grans que manté la tradició gràcies als fets i a l´acció d´un grup de bons valencians.	"Els Cavallets" es un ball que interpreten uns chiquets on porten uns cavallets que corren amunt i avall. Pero un importan detall es que eixos bons cavallers alegren als fematers; que al ser cavalls de cartó no amollen cap "margalló" que l´embruten els carres.
Joan Vt. Chenoll González	Joan Vt. Chenoll González

XXV ANIVERSARI ASSOCIACIO AMICS CORPUS	ELS JAGANTS I ELS NANOS
Celebra l´Aniversari l´Associacio Corpusiana que es pot dir, ya es veterana en el festiu calendari. Vinticinc anys de glossari i d´esperit corpusià mostrant a tot valencià l´homenage a la custodia, i rebent, -aço es parodia-, ¡ alguna que atra chopà!	El Jagants no falten mai unt als menuts de cap gros que dansen de dos en dos donant algun que atre esglai. i ho fan poc a poc, despai marcant "tempo" de piano, i al ballar-ne chano-chano en rodar, com es degut sempre ni ha mes d´un cabut ¡ que no deixa vore al nano!
J.F. Gil	J.F. Gil

*YA SON VINTICINC ELS ANYS*	*EL BALL DE LA MANGRANA*
Ya són vinticinc els anys que "Amics del Corpus" traballa i on la Festa és la medalla recompensa als seus afanys Són companyers sense enganys guanyadors en la batalla d´alçar la Festa a una talla que admira a propis i estranys. Es l´Agrupació que es vana de tradició valenciana per la que lluita i respon. És la colla venturosa de la Festa religiosa que és més bonica del món.	És dança molt coneguda perque se balla en molts llocs uns fan en ella els seus jocs i atres la fan remoguda. En un pal central d´ajuda trenen vetes sense flocs fent i desfent com bajocs pegant bots de correguda. Pero és molt original que no siga en hospital on acabe la "jarana" perque teixint els precintes, les chiques ballen "en-cintes" fins que s´obri la mangrana.
Donis Martin	Donis Martin

*XXV ANIVERSARI*	*LA DANSA DELS ARQUETS*
Valéncia esclata contenta per la gran celebració dels vinticinc anys d´acció d´un grup que li donà espenta a la festa que sustenta el sentiment noble i sa de la tradició que fa que els Amics del Corpus siguen els artífexos que ens lliguen al vell Corpus valencià.	Dansant entre arquets florits van huit chiquetes boniques, conservant tradicions riques dels hortolans ben parits. Hi ha qui en canvi dansa als crits d´algú que dona la nota, buscant la nostra derrota i posterior erre i pe, i és que eixe fulano, ¡che!, més que carot... ¡té carota!
Rafael Melia Castello	Rafael Melia Castello

*AMICS DEL CORPUS 2005*	*LA CAVALGATA DEL CONVIT*
Amics del Corpus va d´aniversari deixant el seu sagell de bona gent en un treball constant, tornat-se rent que qualla en realtat d´un ideari. Treball fosc i callat el que a diari van fent a poc a poc, sense galbana, com un repic alegre de campana que sona a festa antiga i provessó, tornat-se una llavor de tradició que escampa per la terra valenciana.	Recorre el casc antic la cavalgata que invita als valencians, en una crida, a viure el cos de Crist, font de la vida, en un acte festiu que el temps rescata. Preludi en clau d´avís de la gran data; pregó dalt del caball, del capellà, fent-li un convit al poble valencià; al temps que les figures del misteri passegen pel carrer, fetes salteri, i la degolla endolça al poble pla.
Manuel Navarro i Navarro	Manuel Navarro i Navarro

VINTICINC ANIVERSARI	DANSA GUERRERA DE TITAGÜES
Són festes, son tradicións, són religió i pantomima recollint cabals d´estima entre rius d´admiracions. Són poderoses raons per a enaltir sos valors i el conreu de tals llabors. I és enguany l´extraordinari venticinc aniversari ¡D´Amics del Corpus!, senyors..	La dansa hui parodia l´actualitat valenciana, puix Titagües, molt galana, ens permet posar-la al dia. A bots, en algaravia, a sacsons i en pla valent, lluitem contra l´oponent d´un "Nort" que pert el davant; que ens pretén furtar Llevant i donar-nos ...¡per ponent!
Josep Navarro i Salvador	Josep Navarro i Salvador

*ALS AMICS DEL CORPUS EN LES BODES DE PLATA*	*ELS TORNEJANTS*
Ací pots vore als Amics del Corpus en un pilot a on no falta el cirialot ni els personages antics. Ells són autèntics testics que viuen en gran passió esta santa tradició per tanta gent compartida, ¡ donant-li color i vida a nostra gran processó !	La dansa dels Tornejants que en Algemesí es balla és l´autèntica troballa per a molts dels visitants. Els balladors elegants en la sea joventut, porten vares i un escut ballant en la processó. ¡ I els agraix son tesó la Verge de la Salut!
Anfos Ramon	Anfos Ramon

ELS CARAMELS	EL CIRI DEL CIRIALOT
Formant part de la Degolla, i seguint antics arrels, va, repartint caramels, un ben nutrida colla. A dreta i a esquerra amolla carchots als més descuidats. I és d´agrair que, abnegats, regalen dolços a manta, quan hui tanta cosa espanta i ens té...¡la mar d´amargats!	Veus la dona que, devota, observa la provesso i sent, plena d´emocio, com el seu cor s´avalota. Puix la presencia denota de l´enorme cirialot. I es que en vore eixe canyot que el seu portador sospesa i que du la punta encesa... ¡sols pensa en posar-lo al pot!
Josep Mellià i Castelló	Joan Chenoll i Gonzalez

MOISES	*EL CARCHOT*
Tu vas en la processo, portant el Sagrat remei de les Taules de la Llei hui fora circulacio. Manaments de salvacio dels que el mon modern escampa. El pecat llunt d´ell acampa i li planta cara a Deu quan a la Santa Llei feu l´home la "Llei de la Trampa". (I me crec, amic Moises, que et canses molt ... per a res)	Un grup bestia i divertit en mes porres de goma van pegant nyesples de broma per lo matí en el convit. Encara que algú m´ha dit tindre ganes, sobre tot, d´endinyar un bon carchot a mes d´algun personage que se mereix per salvage ració doble i ... ¡un rebot!
Pere Delmonte i Hurtado	Josep Ferran i Gil

*EL LLEO DE SANSO*	*LA SERP I LA POMA*
A l´homo sapiens li agrada als animals maltractar i no resulta gens rar el vore un au engabiada o una fera encadenada. Per que ADENA no s´enuge se li ordena a este juge, mes conegut com Sanso: Des d´ara en la processo, porte el lleo..."de peluche"	Es la Roca del pecat. Es la tentacio maligna que a la bona gent indigna mentres atres l´han buscat. La serp ya te preparat un joc que se pren a broma; que a molts icauts els deslloma i està sempre de servici. Puix que en este mon del vici, ¡tots van darrere la poma!

Josep Bea i Mataix	Anfos Ramon i Garcia

LA DALLA
La dalla, simbol de la mort sempre está sega que sega i a Valencia vol deixar cega provant en el Corpus la seua sort. Este, que es porpular i fort, en la dalla sempre ha pogut, aixo que enemics no han faltat puix fins politics l´han atacat, per tant Corpus, tu que eres volgut, lluita, perque mai tu has perdut.
Josep Bea i Mataix