Als esforçats i pacients musicòlegs Salvador Seguí i Fermín Pardo devem la recuperació dels Dancetes que es representaven en el Corpus de València. De fet contínua any rere any l'inigualable folklorista i restaurador de la majoria de danses, Fermín Pardo presentant al Grup de Danses del “Corpus”.
Algunes de les danses més significatives que es contemplen en l'actual celebració de la festivitat del Corpus Christi té el seu precedent en les representacions i balls dels segles XV i XVI, escenificats damunt de les roques. Així es troben documentades en el segle XVI la realisació de danses de momos sobre les roques de L´Infern i del Juhí.
Les danses de momos tenen un clar origen medieval i procedixen de França, mentre que a València apareixen en 1459 ab les entrades del rei Juan II i de la seua dona, mentre que la resta dels balls del Corpus responen a una mentalitat barroca. La primera mostra es troba en la incorporació en 1589, i deslligada de les roques, nanos i gegants.
És a partir dels començaments del segle XVII, quan es permet integrar-se en les processons estes danses d'origen rural, com és la dels bastonets i les danses de gitanos o gitanes que és la precedent de l'actual dansa de la magrana.
Entre els anys 1851 i 1900 apareixen atres danses infantils com mariners, jardiners, hongaresos, grecs, xinesos, etc.

Els Gegants.- En fila, i acompanyats pel tabal i dolçaina interpretant les notes de Xàquera vella, desfilen ballant quatre parelles de gegants, compostos per espanyols, turcs, gitanos i negres, que representes els quatre continents d'Europa, Àsia Àfrica  i Amèrica. El seu significat indica que tots els pobles del món rendixen adoració a Déu en el Santíssim Sagrament de l'Eucaristia. Actualment a estos s'ha unit una parella de gegants mes, ab indumentària valenciana, els quals han sigut donats per la falla Na Jordana.
Esta dansa, al costat de la dels “Nanos o  Cabuts”, són les úniques que participen en la processó vespertina del Corpus, després del pas de les Roques i la posterior “enrramà”.

Els Nanos.- El componen sis personages, agrupats en tres parelles de turcs, moros i negres, que representen a Àsia, Àfrica i Amèrica. Esta dansa va nàixer en la segona mitat del segle XVII. Esta dansa està diferenciada en dos parts, la primera binària, tranquila i cerimonial i la segona ternària, mes animada que es denomina fandanguet i que coincidixen ab la part final de la Xàquera Vella. Els nanos fan sonar durant la dansa unes grans castanyoles que toquen colps solts. Va ser recuperada esta dansa per JM Baselga i des de 1977 s'interpreta ab tot rigor coreogràfic. 

Els Caballets o morets.- Probablement s'inspira en les evolucions i ornaments eqüestres realisats des de l'Edat Mitjana en commemoracions i homenages. Pareix que l'origen d'este ball es remunta a l'any 1615.
Esta dansa l'executen huit xiquets vestits de morets, indumentària evocadora dels turcs o àrabs que figuren en el sequit dels Reis d'Orient ab la significació que fins als infidels fan testimoni de la seua adoració al Santíssim Sagrament. Cada u d'estos dansaires porta un cavall de cartó ab faldons de tela que oculten les seues cames, el qual dóna nom a este grup. Este grup marxa en dos fileres de quatre i sempre al mateix pas i dansen fent figures diferents (huits, cercles, encreuaments, etc).

Els Arquets.- Componen este grup huit xiquetes vestides de pastoretes, executants de la dansa també denominada Les Poloneses. La significació popular dels Arquets és en raó d'arcs florals que s'utilisen per a aconseguir diversos efectes coreogràfics en els diferents passos del ball. La introducció d'esta dansa data de l'any 1846 quan es produïx una reorganisació, atorgant-se a les danses infantils un major protagonisme i simbolisa l'alegria per la participació dels llauradors en la Festivitat del Corpus. 

Els Pastorets.- La presència d'este grup pareix unida a la representació del Misteri del Rei Herodes i els seus dansaires, també en número de huit, executen graciosament este senzill però bellíssim ball. 

La Magrana.- Té el seu origen en les danses de gitanos o gitanes. Els dansaires que van vestits de calabresos, representen en realitat als jueus, que a l'acabar la dansa, quan s'obri la magrana, rendixen acatament a l'Eucaristia. La dansa és una de les moltes versions dels balls de cintes, dels que hi ha exemples en diverses localitats valencianes, en la que els dansaires trenen i destrenen les cintes de colors que porten en les seues mans. Les cintes naixen d'un pal, situat en el centre, damunt del qual es troba la magrana.  

La Moma i els Momos.- Representació de la Virtut i els Set Pecats Capitals (superba, avarícia, luxúria, enveja, gola, ira i peresa) que en la dansa significa la lluita, i al final el triomf d'aquella sobre estos. La Virtut o La Moma, personage central de la dansa figura com una dona vestida de blanc i ab la cara totalment tapada per un vel i un antifaç, també blanc; portant en el cap una corona daurada i flors blanques. Usa guants blancs i porta en la seua mà dreta un palmito, mentre que en la mà esquerra sosté un ceptre daurat rematat per l'escut de la ciutat. Els Momos porten una brusa de vellut roig i negre, pantalons grocs i negres, calces blanques i sandàlies d'espart; cobrint-los el cap un pintoresc gorro que intenta representar un drac i porten antifaç negre; també porten uns bastons. Es tracta perquè d'una dansa didàctic religiosa de gran contingut simbòlic i que millor quadra dins de l'entorn religiós de la Festivitat del Corpus Christi. La figura de la Moma, -que curiosament sempre representa un home- és, junt ab la del Cirialot, la més coneguda i representativa del Corpus valencià. 

Per a donar major brillantor i vistositat a la Cavalcada, s'han inclòs estos últims anys atres danses tan històriques com les anteriors. Són les de "Betes de Sueca“, "Guerrera de Titaguas“ i "Cintes de Titaguas“. Així mateix s'han recuperat les danses de Els Llauradors i Els Turcs, antany patrocinades pels Gremis, sobre música del P. Baixauli.