La “Cavalcada” o “Convit” té menys antiguitat que la Processó. però ja l´any 1516 es té notícia de la seua existència.

També ha tingut atres denominacions com: "cavalcada del cavallets", "cavalcada dels dansetes" o "cavalcada de la Degolla". Va nàixer com una invitació que feien els Jurats de la Ciutat, a través del "Capellá dels Roques", a les autoritats i al poble perquè assistiren a la Solemne Processó del Corpus Christi. A diferència de la Processó, la celebració d'este festeig no ha sigut regular al llarg dels anys. Ha sofrit modificacions, alteracions i inclús ha arribat a suprimir-se. En els anys 1862 i 1863, es planteja la supressió de la cavalcada pels incidents causats per la "Degolla". Durant els anys compresos entre 1867 i 1874, tant la "Degolla" com tota la comparsa del "Misteri del Rei Herodes" van estar totalment prohibides. En 1884 tant la "Degolla" com les danses tornen als carrers de València. Des de 1886 a 1896, la cavalcada del convit se suprimix. Posteriorment entre els anys 1965 i 1977 desapareix totalment; sent a partir d'eixe any i gràcies a l'acord ab l'Ajuntament de València, ha sigut recuperada a semblança de la què s'efectuava a finals del segle XVIII.

El recorregut de la Cavalcada és el següent:

A les 12 hores comença la Cavalcada des de la Plaça de Manises per a continuar pel carrer Cavallers cap a la Plaça de la Verge, i travessant esta seguirà pel carrer del Miquelet fins a la Plaça de la Reina i per Cavillers arribarà al carrer de les Avellanes i d'este a la plaça de l'Almoina per a finalisar en el Palau.

Sempre s'ha celebrat al migdia de la vespra de la festivitat del Corpus Christi, fins a l'any 1990 que es va traslladar al migdia del dia de la festa per celebrar-se en diumenge.

Seguix el "Capella dels Roques" que antigament representava el Capellà de la Casa de la Ciutat. Va montat en un cavall que porta una gualdrapa de vellut negre ab els escuts de la ciutat brodats en plata i és l'encarregat de “convidar” al poble valencià a la Processó. Deu el seu nom al clergue designat pels Jurats de València des del segle XVI, que vivia en la "Casa dels Roques" i a qui el municipi pagava, entre atres missions encomanades, per ocupar-se durant tot l'any del cuidat de la vestimenta, ornaments i atres objectes de la festa.

A continuació van les Danses, totes elles acompanyades del “tabal i la dolçaina" : La Moma i els Momos, Els Cavallets, La Magrana, Els Arquets, Els Pastorets, Vetes de Sueca, Guerrera de Titaguas. S'han recuperat dos danses més: la de Els Llauradors i la de Els Turcs. De totes estes tenen informació en la pagina "Les Dancetes". 

Seguixen després els personages dels Misteris de "Sant Cristofol i els Peregrins" i a continuació d’Adam i Eva.  En el primer figuren Sant Cristòfol, Jesús Xiquet, Ermità i parella de Romers ab son pare. En el segon estan el Pare Déu, Àngel Querubí, Àngel “del Llegó”, Adam, Eva, la Serp i la Mort.  

Contínua el "Misteri del Rei Herodes", anomenat també del "Portalet o de la Degolla". Els components del Misteri són els següents: el Rei Melchor, el Rei Gaspar, el Rei Baltasar,  tres pages, el Rei Herodes, tres Cavallers, Mare de Deu de la Burreta, Sant Josep, l'Àngel, huit Dides, dotze  Segadores, tres Savis, tres Sargents de la Guàrdia Herodiana, un Trompeta i un Alguasil.
Tancant este Misteri, i quasi ab identitat pròpia, independent ja d'este, la famosa "Degolla" simbolisa a la guàrdia d'Herodes complint la seua missió de “executar” als innocents.