PERSONAGES: 

Autor, Rei Melchor, Rei Gaspar, Rei Baltasar, Page I, Page II, Page III, Herodes, Savi I, Savi II, Alguasil, María, Sant Josep, Àngel, Segadora I, Segadora II, Segadora III, Segadora IV, Sargent, Dida I, Dida II, Dida III, Dida IV, Trompeta, Soldats.

 SINOPSI ARGUMENTAL: 

El anomenat "Autor“ es dirigix al respectable públic anunciant-los lo que voran a continuació i avançant-los la història que es va a contar. Després d'esta breu sinopsi, este personatge adopta el rol del governador del regne que regenta Melchor. Este li encarrega que vigile les seues terres mentres ell seguix a una misteriosa estrela que ha vist en l'horisó i que sap que li portarà a conéixer un xiquet molt poderós que acaba de nàixer.

De camí, es troba ab altres dos viagers: Gaspar i Baltasar, els quals també han divisat l'estrela i han advertit lo que els anunciava. Els tres, junt ab els seus pages continuen units el viage. Arriben a Jerusalem i allí s'hostagen per una nit.

L'acció es trasllada al palau d'Herodes. Fins allí han arribat els Mags preguntant pel Xiquet que busquen. El rei, coneixedor dels rumors que ja apunten al naixement d'un Messies, demana consell als seus savis. Estos, llegint les profecies, donen fe que el Fill de Déu pot, en efecte, haver nascut ja i citen el poble de Betlem com a possible lloc de l'aconteiximent. Herodes despedix als visitants demanant-los que, quan localisen al Xiquet, li diguen on està per a anar també a adorar-lo.

Représ el seu camí, els Mags arriben a un pobre portal on es deté l'estrela. Allí adoren el xiquet que jau a l'abric d'una humil família. Li oferixen or, encens i mirra i reben la gratitud de María, la dolça mare del xiquet, qui els confirma que el seu fill és el rei de reis, el totpoderós fill de Déu, el Messies. Emocionats, els Mags tornen al palau d'Herodes, però un àngel s'apareix en el seu camí i els advertix que el governant només vol conéixer el parader del xiquet per a matar-lo. Els tres decidixen tornar a les seues terres directament.

A continuació, l'àngel es dirigix a Josep, espòs de María, i li advertix del perill que corren allí. Els esposos decidixen fugir a Egipte. Pel camí, es troben ab unes segadores que es disposen a sembrar el blat. María els demana que, si algú pregunta per ells, li diguen que "des que el blat està sembrat ningú ha passat“. Les segadores prometen fer-ho i en quant els viagers abandonen el lloc, el blat comença a créixer i les espigues lluïxen belles a l'instant.

Tornem al palau d'Herodes, per a comprovar la seua fúria a l'adonar-se de l'engany que ha sofrit per part dels Mags i cóm mana als seus soldats buscar el xiquet per a matar-lo. En la busca, les tropes troben al grup de segadores que, encara encantades ab el prodigi de les espigues, reconeixen que, certement, "des que eixe blat ha sigut sembrat“ no han vist passar a ningú per allí.

Herodes, fora de si, mana cridar totes les mares ab fills xiquets de bolquers a la seua presència per mig d'un bando públic. Una vegada allí, ordena que tots els xiquets siguen executats. Ab el clamor de súplica, dolor i desijos de venjança de les mares, conclou la representació. 

PARTICULARITATS: 

Datat a principis del segle XVI, este Misteri es representava durant el recorregut de la cavalcada del Convit. De fet, el citat "pregó públic“ convocant les mares ab fills xiquets de bolquers, del que es parla en la sinopsi, és, en realitat, una invitació a totes les dones de les localitats, pobles i ciutats del regne de València. Per tant, es tracta d'un deliciós text completament anacrònic ple de dobles intencions i divertits comentaris en què s'inclou un alt numero de poblacions que en alguns casos són, en l'actualitat, barris de la capital, com és el cas de Russafa o Campanar. A continuació d'este text, ja al final de l'obra, apareixia la famosa "degolla“ atacant benèvolament el públic assistent.

Al marge d'este detall, cal ressenyar que este Misteri és, no ja el més llarg en quant a text de tots els que han arribat fins a nosatres, si no el que més personages posseïx i el que conté una major estructura dramàtica, trencant, inclús, l’unitat espai-temps que sí que posseïxen el de Sant Cristofol i el d'Adam i Eva. Açò li acosta més als actes sacramentals a l'ús d'aquella època.