La definició exacta de Misteri és difícil de detallar. De manera un tant abstracta, podríem definir-lo com un entremés a manera d'acte sacramental, però més lleuger, festiu i assequible al gran públic i que guarda, més que una conclusió moral o un enaltiment de les virtuts cristianes i els misteris teologals, una intenció didàctica i narrativa dels acontenyiments bíblics que es representen.

Acceptat generalment el segle XV com a suposat origen de la majoria dels textos dels Misteris, se sap ab seguretat que alguns es representaven sobre les Roques i atres en terra, en un espai que el públic deixava a l'efecte. També és conegut el fet que, en alguns casos, la música acompanyava al text i inclús es coneixen Misteris ab parts cantades.

Encara que se sap de l'existència de multitud d'ells, tan sols tres misteris han arribat fins a nosatres ab el seu text íntegre: el "Misteri d´Adam i Eva" (tradicionalment representat damunt la Roca de la Santíssima Trinitat), el de "Sant Cristofol i els Pelegrins" i el del "Rei Herodes o de la degolla".

En alguns textos històrics se citen atres títols més representatius del model tradicional d’Acte Sacramental que es van escenificar puntualment en esta festivitat, com El Hidalgo Celestial de Lope de Vega i "El Caballero de la ardiente espada" de Mira d'Amescua. També el "Ternari espiritual de Juan de Timoneda" conté actes sacramentals com poden ser: "La oveja perdida" (escrita en castellà antic) i "El castell de meaux" i "L'església" (escrites en valencià) A tots estos es podrien afegir també "La nau de Sant Nicolau" i "La balena de Jonàs". 

El d’Adam i Eva” que s'executava davant de la Casa de la Ciutat, antigament situada en l'entrada del carrer de Cavallers, es representava en la plataforma de la històrica Roca del "Paradís Terrenal“ o de la "Santíssima Trinitat“, moments abans d'eixir la Processó. Els atres dos Misteris realisaven l'escenificació al mig de la via publica, acordonats pel compacte circul que fea la gent i acompanyats sempre de la música autòctona, deixant sentir la tonada típica que s’utilisa en estos actes.

El més antic és el de“Sant Cristofol i els Peregrins” i la seua senzillesa delata, com assevera un historiador i glossa un cronista, que la seua antiguetat data de l'any 1449.

El Misteri del “Rei Herodes” data, al paréixer, del segle XVI i sens dubte és el més amé dels tres, encara que carix de música, que els atres dos si que tenen. Acaba el Misteri ab un bando manat publicar pel Rei Herodes, en el que es convoca totes les mares a què acudisquen ab els seus fills menors de dos anys i, per un anacronisme burlesc, se cita en particular a les dones de gran numero de pobles de l'antic Regne de València.

Este bando o millor dit, esta "Crida“ o "Pregó“ del Trompeta d'Herodes, és un fragment de poesia festiva destinat a alegrar al public i a preparar la "desbandada“ de la hui poc temuda Degolla. En ella, els sicaris d'Herodes ataquen indiscriminadament a la multitud brandant inofensius carxots entre la algaravia i diversió generals.La representació dels Misteris ha sofrit al llarg dels segles molts vaivens fins a la seua supressió definitiva dels actes oficials a finals del Segle XIX. De fet, inclús després de reaparéixer una vegada finalisada la Guerra Civil, mai van arribar a ser constants les representacions.

A partir de 1977 el grup infantil "Tots“ reprén la tradició d'escenificar Misteris, continuada en 1980 pel grup "Teatre Nou“, encara que, en cap dels casos, sobre les Roques o a peu d'elles. Per fi, en 1984 el "Grup de Teatre d´Amics del Corpus“, decidix donar-li un caràcter oficial a les representacións i, ab un elenc infantil, puja a la Roca de la Trinitat a escenificar, com en els seus orígens, el "Misteri d´Adam i Eva".

A partir d'ací, la tradició s'ha recuperat completament i anualment s'escenifiquen dos dels Misteris, encara que ja en un escenari disposat per l'Ajuntament a l'efecte, realisant-se, habitualment, la vespra del Corpus en la plaça de la Mare de Deu.

L'any 2005 commemorant l'efemèrides del 650 Aniversari es va representar per primera vegada el "Misteri de Moisés en el desert" obra original de Donis Martín, que havia obtingut el premi patrocinat per l'Associació Amics del Corpus en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València.

Este premi ha sigut creat ab ilusió i profund respecte a les nostres arrels a fi d'augmentar la llista d'estes xicotetes obres tan representatives de la nostra festa i ab tant contingut religiós, deixant un llegat a les generacions venideres.

L'argument d'este Misteri, gira al voltant de la figura de Moisés, pocs dies després d'haver aconseguit l'alliberament del poble d'Israel de la seua captivitat a Egipte i durant el pas pels deserts de Sur i Sin.

Demanant ajuda a Yahvé al mig del desolador desert, se retroba ab la seua dona i el seu gendre, als quals havia deixat anys arrere per a complir els mandats del Senyor. Aaron el seu germà, s'unix a tots ells i explica als familiars el terrible episodi succeït ab les plagues i el fet de les aigües que va acabar ab la vida dels soldats del faraó.
Moisés resa per ell i pel seu poble. Dos Ángeles se li apareixen i, parlant en nom del Senyor, li donen instruccions perquè seguisca el camí i com haurà d'actuar el poble quan trobe el manà, instaurant d'esta manera el Sabath i la Pasqua jueua per a les generacions venideres.

L'any 2006 l´autor Donis Martin, va presentar un nou treball al premi patrocinat per l'Associació Amics del Corpus en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València. Este "misteri", portava per titul "El misteri de "Sant Rafel i Tobies", i es representarà en la festivitat del Corpus del any 2007.

L´escena es desenrrolla en la ciutat de Ninive o en Ecbatana, a on Tobit, un deportat de la tribu de Neftali, piatós, observant i caritatiu, es queda cego en Ninive. El seu parent, Ragüel, que viu en Ecbatana, té una filla, Sarra que ha vist morir succesivament en cada nit nupcial, a set homens a la que l´havien promesa, tots ells morts a mans del dimoni Asmodeo. Tobit y Sarra, cadascú per la seua banda, li preguen a Deu que els llibere d´eixa vida. Deu farà que els dos infortunis i les dos pregàries engendren una gran alegria: envia al seu àngel Rafel per a que guie a Tobies, fill de Tobit, a casa de Ragüel, fa que es despose en Sarra i li proporciona el remei que sanarà al cec. L´angel Rafel fa d´instrument de Deu per a premiar a l´home caritatiu i complidor dels seus Manaments.