PERSONAGES:

Dèu Pare, Adam, Eva, Serp, Àngel, la Mort.

SINOPSI ARGUMENTAL:

L'obra comença ab una lloa de Dèu Pare a totes les maravelles que li ha donat al món en els primers dies de la Creació i conclou que només li falta fer a l'home, a image i semblança seua, perqué puga gojar de totes elles.
Després de donar vida a Adam, reflexiona sobre la necessitat de donar-li una companyia per a fruir de tanta maravella, creant a Eva d'una de les costelles de l'home. Quan Adam desperta i veu a Eva, els dos es postren davant de Dèu i li agraïxen l'haver-los creat i haver-los donat tanta grandea per disfrutar. El Pare els convida a gojar de tot allò que ha creat, pero els advertix que hi ha un arbre concret, el de la Sabiduria, del que no poden menjar els seus fruits. Dit açò, desapareix després de beneir-los.

Adam i Eva contemplen admirats les maravelles del Jardí de l'Edén. Eva s'alluna del seu marit i arriba fins l'arbre prohibit. Allí està la serp que li oferix una poma de l'arbre perqué la taste. Eva es nega a fer-ho aduint que Dèu li ho ha prohibit, pero la serp li replica, basant-se en el temor de Dèu a qué, tastant el fruit, arriben a ser com Ell. Convençuda, Eva mossega la poma i queda encantada ab el seu sabor, per la qual cosa, al vore's encara sana, decidix oferir-li un poc al seu marit.

Adam s'enfronta a la seua dona ab paraules d'amargor i de mals auguris. Eva es defén fent-li vore que la poma no ha provocat en ella cap mal i que Dèu mai hauria posat sobre la terra una fruita capaç de matar-los. Davant de la nova negativa d'Adam, la dona decidix desistir suponent que la reacció inclou una falta d'amor per part d'ell. Per a tractar de convéncer-la que no és així, Adam tasta del fruit i és, en eixe moment, quan Dèu reapareix per a preguntar-los qué han fet. Avergonyit, Adam confessa el seu pecat carregant la culpa sobre la seua dona, qui es defén acusant a la serp. Dèu Pare llança una maldicció sobre el reptil i crida al seu àngel guardià del Paraís per a que expulse als hòmens d'allí.

Verdaderament arrepenedits, Adam i Eva demanen clemència. El Àngel els transmet les paraules de compassió del Senyor, pero els advertix que, des d'ara, hauran de deprendre a treballar i a sofrir, ells i la seua estirp, pels segles dels segles. En eixe instant, la figura de la mort apareix darrere d'ells i els abraça simbòlicament, donant a entendre que les seues vides ya no seran eternes.

Ab la sumissió per part d'Adam i Eva de tal destí, acaba el Misteri, no sense abans predir l'àngel la futura arribada d'un Salvador que lliberarà al món d'eixa càrrega.


PARTICULARITATS:

Este Misteri està datat entre finals del segle XV i principi del XVI, és l'únic del qual es té coneiximent que es representara sobre una roca, concretament la de la "Santíssima Trinitat"; això va ser possible fins que l´Ajuntament decidí restaurar-la, este va ser  el primer Misteri  que l´Associació Amics del Corpus recuperà per al públic valencià.
En esta, les imagens recreen el moment de l'expulsió d'Adam i Eva per part del Àngel del Paraís i és per això que l'escenografia estava perfectament disposta per a la representació.

Hi ha un cant final d'Adam i Eva demanant clemència a Dèu. La música no s'ha conservat íntegra, motiu pel qual les representacions actuals inclouen eixe text pero sense cantar-ho, simplement es recita en vers com la resta del Misteri.